Menu
Som La Mala Companyia, aquell grup d’amics que, quan et convidem a una festa, saps que no sortiràs igual que com hi vas entrar. No busquem agradar a tothom, però sí fer-te riure, pensar i potser preguntar-te què carai acabes de veure. Amb dos espectacles a l’esquena: L’Últim Dia de l’Home Gos
i Es Pronuncia Camí.
Neix l’abril del 2020, amb l’excusa de la pandèmia i amb la necessitat dels quatre intèrprets de generar un espai d’investigació artística on es puguessinn desenvolupar les inquietuds de cadascú dins un imaginari comú adquirit en els quatre anys compartits a l’Institut del Teatre, apel·lant sempre al públic amb un teatre compromès i on l’intèrpret es posa en primer pla.
Al llarg dels quatre anys ens hem rodejat de directors, dramaturgs, escenògrafs, figurinistes, etc, que ens han ajudat a convertir aquesta necessitat en dos espectacles, i actualment estem treballant en una nova producció de cara al 2026.
Apostem per una estètica plàstica i de llenguatge escènic concreta, sense perdre l’essència d’artesania teatral i de comunió entre intèr-prets, una de les característiques més visibles de la companyia. Fins a dia d’avui sempre hem treballat al voltant de novel·les universals, ja sigui adaptant-les o fent-les servir com a punt de partida per generar un nou món.
Vam néixer a través de la novel·la La Pesta, d’Albert Camus, però va ser el Covid el que va donar-nos l’impuls per actualitzar-la i portar-la a la realitat més punyent del moment. Així va sorgir Es pronuncia Camí, una peça dirigida per Ramon Simó que es va estrenar a la Sala Beckett al juliol del 2021, dins del Festival Grec. Després d’una petita gira, va passar pel Teatre La Gleva el desembre del 2021.
Seguint amb la línia d’adaptar novel·les distòpiques, ens vam reafirmar en el nostre estil amb L’últim dia de l’home gos, inspirant-nos en Un món feliç d’Aldous Huxley. Amb text original de Ramon Micó i direcció de Dobrin Plamenov, la companyia va apostar per una estètica pròpia -tant en la part visual com en el llenguatge escènic- sense perdre l’essència d’artesania teatral i la comunió entre intèrprets que els defineix.
La relació escènica entre els quatre intèrprets, la comunió entre el text i el moviment i que sempre apareguin fluorescents a les escenografies.
Tres identificadors de La Mala Companyia.